Disseny
Ara mateix estic estudiant Disseny de Bases de Dades i m’ha sorprés trobar als apunts unes consideracions a tenir en compte per part dels dissenyadors informàtics en general.
A saber:
a) Els informàtics no han de decidir sobre l’empresa i la seua producció.
b) Un dissenyador no és un com un pintor, que pot imaginar i decidir, sinó que és com un fotògraf de l’empresa: transmet el que és la realitat de l’empresa.
Aquesta visió freda, separada i llunyana de l’empresa ha estat la que m’ha xocat.
Mai no ho havia pensat.
Normalment m’implique seriosament en l’empresa quan penso en fer un projecte informàtic i pense que és molt difícil separar-se, mirar des de fora l’empresa per tal de fer el projecte el més ajustat possible a les necessitats de l’empresa i prou.
Sempre penso en com pot millorar el meu programa la producció de l’empresa. No puc separar programari-millores. Sempre pense que el programari li ha de servir a l’usuari per a alguna cosa més que una simple gestió, que les millores en la producció són un valor afegit del programari.
Potser el problema ha estat que sempre he fet projectes per a amics o per a la mateixa empresa on treballava i això em duia a implicar-me.
O potser el problema és que no he fet tants projectes com per a poder mirar des de lluny el projecte que estic fent i la empresa que tinc davant. No ho sé.
Però reflexionant sobre això, penso que sí, que hi ha una dosi gran de veritat en aquestos punts a considerar per part del dissenyador informàtic. No deu ser bo implicar-me tant.